Hernri Matisse
1869-1954
Fill d'un comerciant de llavors, decideix abandonar els seus estudis de misser pels de Belles Arts.
Es trasllada a Paris. Allà descobreix l'impressionisme i es declina cap el color pur. Entusiasmat per la llum del mediterrani, arriba a exposar les seves obres al Saló de Tardor de París, on juntament amb Vlaminck i Derain, entre altres, varen ser anomenats “fauves” .
Kandinsky va arribar a dir; “Picasso la forma, i Matisse el color”.
Dels seus viatges a Argèlia, Sevilla, i El Marroc, incorpora elements decoratius inspirats a la ceràmica, estores i mantons de Manila. A Florència, Arezzo , Siena i Pàdua, es va impressionar pels frescs del Giotto, que juntament amb les taronges dels jardins de Tànger, es va confeccionar un arxiu d'imatges que reproduirà durant tota la seva vida i a les seves obres, arribant al punt, que de vegades no sabem què és més important; si el fons o la forma.
La guerra de 1914 el va tornar més geomètric i cubista, com molts dels artistes del moment. L'aparició de La Bauhaus amb les seves directrius el va produir grans dilemes perquè la seva realitat es resistia a la abstracció pura.
Per reacció introdueix perspectives a les pintures d'interiors.
Ja madur, arriba a dir “ no hi ha separació alguna entre viure i treballar. Un pintor tan sols existeix a través dels seus quadres”.
Als seus viatges a New York, i S. Fco. realitza murals on persisteix el record del Giotto.
“ Si els meus treballs son interessants, es perquè observo la natura amb respecte i atenció i això és més important que el grau de virtuositat.
Essent sincer, l'artista aconsegueix el valor que necessita per a acceptar el seu treball amb humilitat”.
